Es tanca la veda...Alguna peça per recollir?

Veïns i veïnes,

demà acaba el termini legal per presentar la renda. Ai, no!; això és el mes que ve.
El que acaba demà és el termini per rendir  pleitesia al veidedalt i inscriure's a la 12ena Tongada de les Històries veïnals.
Ara per ara, salvo error u omisión (involuntària de totes totes); els valents i atrevides que s'han inscrit, són trenta temeraris/ies. A saber:

1.       Arare	Des del meu mar
2.      Barbollaire	Cambres buides
3.      Carles Mulet	Nausica
4.      Carme Rosanas	Col·lecció de moments
5.      Cris V/N	V/N Vist i no vist
6.      David	Lleixes
7.      Dissortat	En el bosque de la larga espera
8.      El porquet	El porquet de Sant Antoni
9.      Eli	Somriure és la segona cosa…
10.   Fanal blau	A la llum d’un fanalet
11.    Francesca	Casa Azar
12.   Gerònima	Llampecs i trons
13.   Glo.bos.blog	Globos.blog
14.   Joana	Llum de dona
15.   Khalina	Aventures i desventures de la Khalina
16.   L’Avi	L’Avi
17.   La RaTeta Miquey	La RaTeta Miquey i els seus pensaments
18.   Laura T. Marcel	Mar i cel
19.   Martí	Aquari
20.  Montse Pes	Fons d’armari
21.   Parèntesi	Parentesixribera
22.  Pratinsky	L’agulla, el paller i les ulleres
23.  Puji	La Cullerada
24.  Rafel	Llvv6è
25.  Robertinhos	Too much strong ma non troppo per te
26.  Sergi G. Oset	La meva perdició
27.  Sílvia	Els gustos reunits
28.  Srta. Tiquismiquis	Ja ho heu aconseguit
29.  Viuillegeix	Viu i llegeix
30.  Zel	Ara mateix

Ja sabeu. si falta algú, que ho digui ara o calli per sempre (que és molt de temps, per cert).

PS 

Per cert, el llibre que vam aconseguir editar per Verkami ja està a màquines. En breu, notícies del dia de la presentació. Nervis?

S'obre la veda: queden convocades les 12enes Històries veïnals

He sentit pel celobert que algú (per no dir alguna) ha posat en dubte que a l’escala no hi ha pebrots per tirar endavant una nova tongada de les Històries veïnals. I ja sabeu, si em provoquen, responc; com deia el Pedrolo. Serà per collons!

Seria la dotzena edició. Dotze perquè l’0nzena la vam fer “in situ” el dia del sopar veïnal. I encara les he de transcriure. Quan agafi el que anava escrivint frases al·lusives a un coi de truita de patates arreu, ja li faré una de personal..., amb ous escaldats. I mira, seran dotze com els apòstols! Podria fer algun motiu bíblic aquest cop com a pretext. Crec que la cosa religiosa l’hem tocat poc, oi? O massa?

Però no: tinc una altra idea per aquesta edició... Serà sobre la...Tot i que, ben pensat...; no.  Millor una altra cosa. Per què no em doneu la idea vosaltres, ara que ja en sou experts en això dels relats i ens coneixem les manies. Això mateix: us proposo que em proposeu el motiu d’arrencada (qui vulgui, eh?) per muntar la Dotzena Tongada de les Històries veïnals. Si veig que no hi ha quòrum o que cap és factible , o prou trempada, ja la proposaré jo, no patiu. Serà per idees..., amb pebrots o sense.

Les inscripcions les feu als comentaris d’aquests post; al correu: historiesveinals@gmail.com o al facebook.

Recordeu de deixar nom, email i nom de blog.

Les idees per la 12a tongada, feu-ho personalment (serà secret) al meu emiliu: elveidedalt@gmail.com

D’entrada, doncs, teniu fins a finals el 30 de maig (mes de Maria, per cert) per inscriure’s. I ja sabeu, amb els inscrits, farem el sorteig dels grups de quatre membres i donarem terminis per fer les històries veïnals. Si hi ha algú que es vol apuntar i encara (encara?) no sap que són això de les Històries  veïnals, les normes de participació les  trobarà aquí. Posaré numerus clausus. Fins a 69 inscrits màxim. O sigui, que no tardeu.  Com sempre, s’accepten suborns i untatges.

Mentrestant, me’n torno a corregir el coi de galerades del llibre conjunt. Això està a punt de caramel, nengs i negnes...

Aviat novetats.

Somni d'una nit d'abril (i III)

(continuació  i final)

I va començar el sopar. Aquí tot ja va ser jalar i xerrar a parts iguals. O xerrar més que jalar. Llàstima que la nit no tingués més hores, perquè imagino que les veïnes tenien rotllo per estona. De xerrameca, em refereixo. Els plats anaven i venien. I a l’hora del cafè, el bingo. Un bingo especial: enlloc de números, en els targetons (fet ex professo per la Comissió) hi havia els noms dels 102 blocaires que han participat en les HV al llarg d’aquest temps. El bingo va ser conduït pel Barbollaire que es va posar en el paper de ple i esplèndidament franquejat ara de la Cris V/N, ara de la MK. Tot i les reticències inicials, tots tres van estar a l‘alçada (a la MK el micro li agrada més que un gelat a un nen petit: ja deia jo que la noia ha nascut per l’espectacle). Les línies anaven caient a poc a poc entre comentari i comentari dels “bingueros”. Perquè cada línia tenia premi! Piruletes a go-go. I el premi final va ser per... la Xurri! Una pilota de futbol! (algunes males veus havien fet córrer la brama que el premi era aguantar una setmana al veidedalt a casa; a pan y cuchillo; hagués estat una ganga, aviso: planxo de meravella i faig coulants de xocolata a ulls clucs).  La pilota la vam signar tots els que  vam voler; com un premi de hat trick . Serà la pilota amb què jugarem el proper partit les Maleruveïnes FC.

I després del cafè, les postres. I sorpresa! Tres pastissos entren a la sala conduits pel Rafel, la Gerònima i l’Arare al so del “per molts anys, per molts anys,...”. Apagada col·lectiva de les espelmes amb un número 10 gegantí al capdamunt. Tallades de pastís a l’estil noces d’argent. I a endrapar!

Ja passada la mitjanit, cal anar tancant la paradeta. Abans calia acabar el microrelats que havíem penjat a la paret. Onze fulls amb onze frases que havien escrits els més “onze magnífics” assidus a les HV i que els assistents havien de continuar. Per ordre alfabètic: l’Arare (Des del meu mar), L’Avi, la Joana (Llum de dona), el Puji (La Cullerada), el Robertinhos, la Carme Rosanas (Col·lecció de moments), el Té la Mà, Maria, la Violette, la Xurri (Post-its sacados de la papelera), i la Zel (Ara mateix). Ens va faltar en Carles Mulet (Nausica). La Comissió el va suplir.

Abans de sortir cal agafar el llibre del bookcrossing. “Què t’ha tocat a tu?” “Doncs mira el meu...?” I, la gent, satisfeta i feliç. començava a desfilar. I en fi, i entre somriures, promeses de reencontres, petons i abraçades i més petons i més abraçades, la gent va anar desfilant al seu cau. Els mes noctàmbuls, van anar a rebentar algun local del Raval. Però això ja és una altra història que no cal explicar.

El que sí vull explicar és el següent. Seria injust no acabar aquesta glossa sense reconèixer els agraïments. Primer als gestors de la Sala L’Horiginal, que ens van cedir l’espai i  van col·laborar en tot allò que els vam demanar. A tots els blocaires que vau  venir, alguns de força lluny per cert, i això cal tenir-ho en compte.  I en darrer lloc, a tots els membres de la Comissió Organitzadora del Sopar Veïnal que han contribuït  a fer d’aquesta nit una nit especial: la Carina (del Gant d’Allie) i la Glòria (de Glo.bos.blog), a càrrec de la recepció dels assistents, a l’Helena (de +q1000 plabras) que ens ha immortalitzant a tots amb la seva càmera;  a la Joana (Llum de dona) i la  Gerònima(de Llampec i trons), que han organitzat les lectures i el bingo i han mantingut una intens contacte amb tots vosaltres i són responsables d’alguns dels gadgets aquí presents, juntament amb la Srta. Mikis (del Srta Tiquismiquis) que ha donat suport divers a totes les propostes; al Robertinhos(d’un blog impronunciable) que estava a càrrec de la banda sonora de la vetllada (una banda sonora que tots podrem compartir a Spotify, per cert). Però si hi ha algú que té la culpa que tot això comencés a prendre forma un dia i s’hagi pogut dur a terme, té un nom i cognom: és una persona entranyable i que aprecio, estimo i admiro amb gran mesura, la RaTeta Miquey (de la Rateta Miquey i els seus pensaments). Va ser ella de qui va partir la idea i qui ens ha embolicat a tots. Al César el que és del César. I la tropa, a pencar!

Un agraïment a tots ells i elles, i a tots vosaltres.

PS
I anem escalfant motors per a unes 12 Històries veïnals, o no hi ha collons?

Somni d'una nit d'abril (II)

(continuació)

Després d'anar despertant-se del somni soporífer en què havien caigut alguns assistents en sentir les paraules del veidedalt (els veïns solen ser gent de mala vida i costums noctàmbuls, ja se sap, i van cansats, els pobres), va començar la festa de debò.

Primer, després de les paraules en clau que havia preparat la Llum de dona.

Algú va entendre res?) Doncs era la frase en clau per arrencar la vetllada literària...,  ivan sortir a l'escenari els quatre mosqueters, a saber, i per odre d'aparició:

Robertinhos,  Violette, Josep Manel i Mar. Es tractava de llegir un dels relats de les HV. Els dos primers eren autors reals del relat (cacofonia!). Els dos segons, no. Però coneixíem les seves aptituds lectores i els vam convidar a substituit la Uribetty i la Cau de Llunes que vés a saber tu en quins baixos fons blogosfèrics es deuen moure ara. I vsn accedir! I gratis! El relat escollit va ser "9 mm", de la tercera tongada. Un conte on hi ha de tot: amor, sexe i assassinats. Una autèntica joia de les HV. Hi ha  cap HV que no tingui cap de les tres coses? No cal dir que la prosòdia dels lectors va ser de nivell. I més de nivell va ser quan, en acabat el relat, cadascun dels quatre va explicar perquè havien participat en les HV i què els havia representat la seva participació. Aleshores es va descobrir tot el percal: el Robertinhos va confessar que ho feia per diners (el veidedalt el té a sou), el Josep Manel ho va fer un cop i per equivocació, la Mar no sabia de què li parlaven -ella venia a jalar i prou- i la Violette va confessar que era per pura compassió caricativa. 

Val... no es pot fer conya. La veritat, voleu? Doncs no cal dir que les paraules van ser prou emotives. Fins i tot em permeto transcriure aquí els que va llegir en Josep Manel. Chapaeu company!

“Les històries veïnals em fan pensar sovint en aquella magnífica pel·lícula de Robert Altman, “Vides Creuades”. No pel tràfec d’històries que van trobant-se al llarg del metratge, i que van configurant el destí dels personatges que hi apareixen. En aquest cas, més bé, són els personatges, els diferents habitants d’una comunitat veïnal imaginària, els que van cabdellant i descabdellant històries que en realitat no protagonitzen  (o potser sí), i que van omplint d’argument l’espai virtual que els aplega.

Tot sota I l’atzarosa mà del president de l’escala que ens relliga i ens mena a la coincidència. No com un déu bíblic que ens predestina a patir (bé, patir si pateixes si ets l’últim i et toca tancar la història), sinó com un crupier que ens baralla i ens reparteix sobre l’estora del replà, esperant que donem bon joc. Perquè ací no importa tant el premi com que la partida sigui ben llarga.”

Del que va dir el Robertinhos no ho sé perquè no el vaig escoltar gaire (crec que parlava del Maresme o de futbol). Sé que la Mar, un encant de dona, es va comprometre a fitxar a la propera tongada (no te n'escapes!). I no cal dir que encara duc el mocador impol·lutment babejat de les paraules que ens va dedicar la Violette. Per això té categoria de musa a Blogville. Impagables les paraules de tots quatre.

Després de tant magna event, va venir un altre que no es quedava curt: la lectura d'una estrena mundial. La lectura del Primer microrelat veïnal entre 35 dels assistents (vaja, quasi tots!). Ja que venien, que almenys penquéssin una mica la gent, no?  Així,  es va repartir uns fulls on era escrit el microrelat (jo me'l sé de memòria, eh?) i s'atorgava una frase a cadascú. Abans, ens vam numerar en veu alta  (els que heu fet la mili sabeu de què parlo ("¡Coño! ¡Numérense!"). Com era lògic hi havia números repetits (Joana! Cris!) i jo tenia el 69. Si no passessin aquestes coses, això no serien les HV! Després de desfer l'entrellat va començar la lectura que va anar com una seda i ens va posar els pèls de punta. Cómo escarpias, que diria aquell. Collons, si s'entenia i tot! I fins i tot una madrilenya infiltrada ens va llegir una frase en català! (merci, Maite!) És que som la repera!

I després del microrelat, una altra sorpresa de darrera hora: un conte, a pèl, a càrrec del Palimp. Un cuentista de pro. Ens va fer una versió lliure d'un relat de la setena tongada, aquella dels set pecats capítals, recordeu? El conte era "Buffy, la cazavampiros". Un relat on, com no, havia d'haver amor, sexe i assassinats.

I per acabar la festa literària, va venir la nota lírica de la nit. Uns parells d'ulls marítims i les veus més cadencioses de la catosfera van fer, a duo, la lectura del Primer Renga veïnal (primer i únic, ara per ara). Ja sabeu què és un renga, oi? No un regla ni tenir la ídem, eh? És un poema fet per diversos poetes, vers a vers, com deia el Machado. La Khalina, i la Cris V/N van fer una lectura mà a mà que va encandilar el públic, que va caure rendit als seus peus. Collons, si és que sabem fer poesia i tot! 

Aplaudiments per tots. Onada col.lectiva i barra lliure (de beguda, eh?) i quinze minuts de xerrera fins a l'hora de sopar. 

Mentrestant, el respectable anava  omplint els fulls penjats a la paret, preparats per la Comissió, on els "onze magnífics" (els onze veïns i veïnes que han participat en totes les deu tongades de les HV initerrompudament des de l'inici) van escriure una frase perquè els assitents acabesssin, amb deu frases més, cada un dels relats. I així, d'una tongada, teniem feta l'Onzena Tongada de les HV. Digueu-nos tontos. Ja les anirem penjant... I qui són els 11 magnífics? Doncs (per odre alfbètic, que no d'edat): Arare, Carles Mulet, Carme Rosanas, L'Avi, Llum de dona, Puji, Robertinhos, Té la Mà Maria -llegeixis seguit i sense pausa-, Violette, Xurri, i Zel.

I els que volien immortalitzar-se, doncs ho feien davant el photocall preparat per l'ocasió. Sota l¡aenta mirada de l'ull de la càmera de l'Helena. En solitari, parella o trios. I alguns en grup!  Vaja, igual igualet que a les nits del replans de Blogville. Alguna mostra les veieu aquí. La resta on jo surti, m'haureu de subornar.

I el bagul del bookscrossing, perfectament tunejat per la Srta. Mikis i la Joana, seguia omplint-se de llibres.

I així anava passant la nit. I les cobradores del frac, la Glòria i la Carina, que no duien frac sinó un somiure turgent de mig pam que feia que tots es rendissin sota la seva mirada a pagar la quota veïnal sense piular, anaven fent comptes (no fos cas que el Barbollaire se n'anés sense pagar)...

I així ens preparàvem per sopar i per alguna sorpresa més.

Demà, seguim. 

I acabem.

(continuarà)

Somni d'una nit d'abril (I)

Som a L'Horiginal, una sala amb molt de pedigree a la Barcelona literària del moment. Una dissabte a la tarda d'un 14 d'abril. 

La gent va arribant a l'hora convinguda. Són  gent ferma i complidora, no es pot negar. Abraçades, encaixades i petons a dojo (sense llengua, però). Retrobaments i desvirtualitzacions (que no desvirgacions). Pagament reglamentari de la quota veïnal i etiquetatge personalitzat arran del pit. Somriures, bromes i anècdotes que van i vénen., de rondalla en rondalla.  Photocall oficial a càrrec de la nostra fotògrafa oficial de Blogville. Lliurament del llibre pel bookscrossing final  en un bagul formosament decorat ("Hosti! Jo no l'he dut embolicat!) i copeta de vi i patates per anar fent temps. "Què si jo sóc tal...", "Què si tu ets tal qual..." "Que quin vestit em porta aquella...","Que què guapo és el veí!", "Que què lleig el Barbollaire...", "Que qui és aquest tanoca de negre...?", "Que jo et feia més gran...", "I jo més prima..", "Que quan es jala aquí...", etc.

En un moment donat, arrenca el vídeo de presentació veïnal i es fa el silenci a  la sala  Comença, doncs, LA FESTA. I a tres quarts de vuit; a l'hora convinguda per la Comissió Blocaire del Sopar Veïnal (una gent de mal viure que no feia més que enredar, donar la tabarra i posar-me dels nervis), a mi em va donar per pujar a l'escenari i, enlloc de fer el numeret d'estriptease que havíem assajat amb el Paseante [carallot!,  el que et vas perdre: 26 donzelles pul·lulant tota la nit buscant-te], i deixo anar un discurset cap el respectable que havia assajat mil cops al mirall i que  horror!, hauria d'improvisar amb els papers caiguts pel terra. Els nervis, ja se sap... Això sí, la gent molt educada i fent veure que escoltava. Al final  algun aplaudiment (per una claca a sou, és clar). Unes paraules de benvinguda que vaig intitular "Somni d'una nit d'abril". I que aquí us deixo per a la Memòria i  desagravi de tots.

_____________________________

Somni d’un nit d’abril

"Mireu. Avui estic content perquè és un dia especial. Alguns pensareu que és especial perquè és14 d’abril. És cert. Podríem aprofitar que som aquí reunits, signar un manifest i declarar la instauració la República blocaire (que no la d’Ikea). No sé si som prou gent en aquesta sala, però segur que seríem prou valents. Però no estem avui, aquí, per això.

Alguns direu que és especial perquè som a una setmana de Sant Jordi, i això, a uns lletraferits malaltissos i romàntics picapedrers com nosaltres és una data que ens agrada i ens motiva. Però tampoc és aquest el motiu.

Alguns direu que és especial perquè d’aquí uns setmana hi haurà el partit de l’any. Confesso que amb els de la Comissió havíem previst fer aquesta trobada la setmana vinent, però quan ho vam comentar a les directives del Barça i el Madrid ens van demanar que avancéssim nosaltres la data, no fos que els traguéssim protagonisme. I com que som bona gent, els vam fer cas.

Alguns direu que avui és un dia especial perquè som aquí per celebrar una festa.  I que som aquí per celebrar un sopar. I per posar rostres a uns nicks que des de fa temps llegim en blogs personals.

I és cert. Per tot això que he dit, ja paga la pena ser-hi.

Però hi ha una cosa més important, encara. És cert que estem aquí per fer-nos unes fotos, per veure uns vídeos, per escoltar unes músiques, per fer unes lectures conjuntes, per intercanviar llibres, per jugar una estona i per xerrar. Per xerrar molt. Oi, veïnes? Però encara hi ha una cosa més important que ens aplega.

Algú un cop algú va dir una frase cèlebre. “I have I dream”. "Jo vaig tenir un somni."

Jo també vaig tenir un, de somni, fa temps. 

Vaig pensar en un indret obert a tothom. Un espai on la gent es trobés d’una manera tranquil·la, sense censures ni prejudicis. Aquest espai existia i existeix, i exisitirà. I es diu internet. Per això és tan potent i tan temut alhora.

Però el meu somni era més modest. Albirava tan sols trobar una petit territori, una petita illa, poblada de gent amable, divertida, encuriosida, inquieta,... per poder intercanviar relats, ressenyes, poemes, imatges, pensaments, acudits, escrits... Una petita illa on el veidedalt, el meu alter ego, es pogués créixer i fer-se gran.

I en aquest espai, fa uns quants anys, ens vam anar trobant, mig per causalitat, mig per necessitat, uns quants blocaires dels que avui som aquí.

Si em permeteu el símil, aquella petita illa es va anar poblant de nàufrags arribats d'arreu.

Jo us vaig trobar. Tu ens vas trobar. Ella ens va trobar. Nosaltres ens vam trobar. Vosaltres us vau trobar... Sembla que faci una classe de gramàtica, ara...! Aquella illa, aquell paisatge veïnal que surt al photocall de l’entrada [i que encapçala aquest post], no tenia cap mar al voltant.  Sempre ha estat un racó petit, cert; però amb uns horitzons immensos. Un indret virtual que algú, molt especial, amb un glamur de color violeta,  va batejar fa temps com a Blogville.

I ja teníem un nom per a la petita pàtria que ens acollia. Una pàtria comuna, diàfana i oberta a tothom. Una pàtria virtual. Cert. No ho oblidem. Però ben nostra.

Tambés es cert que hi ha moltes altres blogvilles arreu que naveguen en aquest oceà comú que és internet. Molts illots surant en aquest mar comú que fan un arxipèlag que algú ha anomenat la catosfera. No són illots ni millors ni pitjors, tots ells són diferents i peculiars, necessaris. I complementaris. I seguint el símil marítim -no sóc original, ja ho sé-, avui ens trobem els capitanes i capitanes de diversos vaixells que hi naveguen. Alguns, curiosament li han posat un nom semblant... 

Som molts, i venim de molts llocs i tenim moltes veus, i no sempre és fàcil de retrobar-se en un mateix port. I així, uns quants d’aquests vaixells, vam coincidir, ens vam conèixer, vam intimar i van construir petits projectes en comú. Que si el Blocaire invisible, que si el Pessebre blocaire, que si les Itineràncies poètiques, que si la Dash i Lilly, que si els Relats conjunts, que si el Calents i contents, que si les Sabates vermelles, que si Museu blocaire del disseny friki, que si el Blogs, roses i llibres, ...i tants alters que em deixo. Han estat molts projectes compartits.I  en vindran d'altres.

I un d’ells es va titular Històries veïnals.

Si la literatura és en essència creació i les xarxes socials són, en essència comunicació, era evident que de l’encontre entre tot dos móns havia de sorgir un producte singular. I així vau ajudar a construir un petit somni.

                      

I ja som al cap del carrer. És per això que avui estic content. Perquè de la virtualitat també hem passat a ser tangibles. A posar rostres i somriures. I a posar-hi la pell i la veu.

Ja ho sé: no som cap infants. No creiem en Reis Màgics. Ni en salvadors de pàtries.

Tampoc som ingenus, Ni il·luso. Senzillament som blocaires.

Però ens agrada saber que a vegades, tan sols a vegades, els somnis poden acomplir-se. 

I en els blogs, en els vostres blogs, aquests somnis, encara que només que sigui a vegades, es fan realitat.

Gràcies doncs, per se aquí i per seguir somiant plegats.

Sou collonuts!"

(continuarà)

Darreres notícies entorn la festa i el llibre

1) Punt u.
Al sopar del dia 14 som els següents. Uns 40, amb acompanyants. Els que han pogut, volgut i sabut. Si algun blocaire s'ho repensa, encara podem fer un lloc entre veí i veïna. Sense empentes.

1. Mar (Bocins de lluna)
2. Joan (N'hi que neixen estomacats)
3. Laura (MariCel)
4. Josep Manel (Filant Prim)
5. Rita (Illa Roja)
6. Fra Miquel (Banc amb vistes)
7. Kika's (Kika's log)
8. Helena Batlle (+quemil palabras)
9. Viuillegeix (Viuillegeix)
10. Arare (Des del meu mar)
11. Elfreelang (Si dubto és que sóc)
12. Kweilan (Llibres llegits i per llegir)
13. Xurri (Post-its sacados de la papelera)
14. MK (Cuentos prescindibles)
15. JordiCine (Paranoia 68)
16. Eli (Somriure és el millor que es...)
17. Rafel (La Cerdanya des de Can Fanga)
18. Martí (Aquari)
19. Khalina (Aventures i desventures de la Khalina)
20. Cris (Cris V/N)
21. Barbollaire (Un lloc per nosaltres)
22. Carme Rosanas 
23. Emily
24. Anna (Abogada en BCN)
25. Doommaster (Jordi Benítez)
26. Palimp (Cuchitril Literario)
27. Carina (El guant d'Alie)
28. Gerònima (Llampec i trons)
29. Carles (acompanyant Gerònima)
30. Joana (Llum de dona)
31. Srt. Tiquismiquis
32. Glòria (Glo.bos.blog)
33. Robertinhos (Too mauch strong...)
34. Marta (La RaTeta Miquey)
35. Violette (Violette Moulin)
36. Fanal blau
37. Veidedalt (Malerudeveure't)

2) Punt dos.

Al llibre de les Històries veïnals els autors/res que sortiran seran els de sota. Si voleu el llibre, ja sabeu: queden 19 dies NOMÉS per arribar als 2.000 euros requerits per l'edicióa Verkami  estem a la meitat (945 €). Collons! Que només cadascú enganxi a un conegut/da a la proposta hi arribem. Esteu adormits o què? Clique aquí i deixeu la vostra aportació emparaulada. El dia 30 d'abril és el dia D: o caixa o faixa: o tenim els diners o al garete. I és una llàstima, no?

Els 88 autors amb relats (almenys amb un relat; que n'hi molts que en tenen dos i alguns tres, quatre, cinc i fins i tot, una veïna, sis!)

Agnès Llorens
Alatrencada
Alepsi
Andrea
Anna (Biblosfera)
Anna Sentiments
Anna Tarambana
Antígona
Arare
Barbollarire
Cafè amb llet
Carina
Carles Mulet
Carme Fortià
Carme Rosanas
Cau de llunes
Cèlia
Clara
Clint
Cruella
Déjà Vie
Duschgel
El veí de dalt
Eli
Elur
Emily
Euria
Far
Filadora
Gabriel
Gaby
Gatot
Glo.bos
Grum
Hypatia
Jane Muller
Jesús Tibau
Jo Mateixa
Joan Guasch
Joana
Jordi Casanova
Josep Braut
Josep Manel
Júlia Costa
Khalina
Lady Griselda
Laura T. Marcel
La Xica de Reykiavik
L'Avi
Lluna
Marinetix
Metamorfosi
Monyofiné
Montse
Núria Turpal
Núrua Aupí
Òscar
Palimp
Palito
Paseante
Petit far
Pratinsky
Puji
Raquel
Rateta
Ricderiure
Robertinhos
Rosalita
Sani Girona
Sergi G. Osset
Sergi Rovira
Sol Solet
Sr. Villet
Srta. Mikis
Tals
The Silver blue sea
Té la Mà Maria
Trillina
Trina Milán
Uriberty
Vida
Violette
Vuillegeix
Vullunestuc
Xurri
Yaiza
Zel
Zinc

 Àpali!

Som a l'Equador...

No, no em refereixo al país sud-americà. Vull dir que en ple equador del projecte de l'edició de les Històries veïnals ens troben al bell mig de tot: som 46 mecenes, tenim 905 euros i ens queden 20 dies per arribar als 2.000. Caldrà seguir donant alguna empenta a tot plegat...

Si sabeu on es pot fer ressò del projecte, no us en estigueu!

Mireu: avui sortim a La Vanguardia digital!


I com a premi per la vostra fidelitat, mentrestant, us deixo un dels cadàvers exquisits fets entre els veïns i veïnes que apareixeran al llibre. Si el traiem..., és clar.

Cadàver exquisit 1

1.     La nit és una aventura al pit d’una dona
2.     que es deixa acariciar per flonja seda irisada,
3.     exquisida, imprudent i eixelebrada, ha caigut de l’escambell.
4.     —Mengen ferros dels fogons
5.     escabortant el caliu de flaires de compota i canyella—
6.     bruna, sobre la teva orografia color de cafè amb llet.
7.     Regalimant encara pels llavis mig oberts, ulls clucs, cos calent,
8.     conjurant miralls tous que no mirem
9.     i no veuen res més que la boira
        translúcida damunt el riu silent.
10.     M’envaeix el cap i em difumina els pensaments
11.     recurrents
        que sacsegen les ments
            amb insans elements
                com punyals punyents.
12.     Paraules surant en l’aire
    espases forjades d’amor incomprès.
13.     Qui no ha rebut besades d’ignorància?
14.     Tot canviaria si tornéssim al primer vagit del palp dels dits
15.     mentre resseguia una pell que es confonia amb el cel.
16.     Tanco els ulls i deixo que l’aigua em llisqui coll avall
17.     com les pedres de riu.
18.     Descobreixo la soledat de la contingència
    desada a l’esborrany dels seus llavis
    i em mirar-los, vull mossegar-los fins la sacietat
    per després ansiosament llepar-los
    i més tard, en reviure l’ansietat
    deixar-nos caure, extenuats.
19.     Y cansados de este viaje sin razón
    ellos piden sabiamente
20.     fent realitat allò que té in mente, clourà fort els punys...
21.     forts i marcats pels anys
22.     perduts entre la mar
23.     en la paz de su quietud.
24.     Mi mirada relajada ante la tempestad
    intensa de tus ojos.
25.     Demà serà massa tard, com deia,
    “todo seran gozos”
26.     Escoltar aquest mot em desperta sensacions llunyanes i oblidades
27.     i tanmateix, tantes vegades repetides.
28.     I amb un somriure li vaig picar l’ullet.
29.     Caminat com un pelegrí, arribà a la font
30.    de riqueses, plaers, menyspreus,
    de vides i malsons!
31.     Feres indòmites i salvatges devoren les entranyes de la carronya humana,
32.     adjectiu per descriure
        teòricament
            animals que pensen.
33.     Ben curulls de tardança els cupidos l’arc tensen;
34.     tensen la mirada, tiben el cos, i la rigidesa de les seves paraules,
36.     s’apaga, per indefinida, la mai descrita.
36.     Si está tan claro, tan decidido
    porque no termino de aceptarlo,
    porque no acepto las voces que vomitas,
    que duelen, que golpean...
    porque no acabo con esto.
    Entonces vuelvo.
37.     Torno a casa per Nadal, com un vulgar “Almendro”;.
38.     almendro apenas florecido
    con la primavera temprana que juguetea inocente,
39.     —inocente perversión.
40.     Absurda mirada, ridícula sensació,
    sento que balla, dansa, riu. Formigueig.
41.     L’amor el fa parar boig
42.     o anat de l’olla, és igual: Exquisit, al final!


Autors per ordre d’aparició:
0. El veí de dalt
1. Duschgel
2. Arare
3. Cruella
4. Joana
5. Anna
6. Metamorfosi
7. The silver blue sea
8. Júlia Costa
9. Carme Rosanas
10. L’Avi
11. Robertinhos
12. Lady Griselda
13. Carles Mulet
14. Musa
15. Elizq
16. Jesús M. Tibau
17. Babèlia
18. Jo Mateixa
19. Gaby
20. Zel   
21. Euria
22. Joan Ignasi Llinàs
23. Xurri
24. Palito
25. Té la Mà, Maria
26. Violette Moulin
27. Clint
28. Núria Aupí
29. Sol solet
30. Carme Fortià
31. Marinetix
32. Uriberty
33. Alatrencada
34. La veïna de sota
35. Raquel
36. Andrea
37. Puji
38. Caliope
39. Palimp
40. Alepsi
41. Sir Villet
42. Cau de llunes